Història del Patí Català
Neix entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un artefacte de platja compost inicialment per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A finals de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos cascs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va estendre ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme.
L'any 1942 els germans Lluís i Emili Mongé, que es dedicaven a l'exportació de fusta, socis del Club Natació Badalona, dissenyen les formes dels cascs actuals del patí de vela, els dos iguals però amb diferències notables entre proa i popa per evitar la deriva.
Aquest disseny s'escull a partir d'una regata que se celebra a Vilanova i la Geltrú a l'agost del 1942, on el disseny dels badalonins es va mostrar tan superior que es va adoptar com a base per definir un model unificat de patí, el qual és vigent fins a data d'avui.
El primer Campionat d'Espanya de Patí de Vela, es va celebrar al Club Natació Barcelona el 1944, dos anys després d'aquesta regata a Vilanova i la Geltrú.
Carles Pena aconsegueix que la Real Federación Española de Vela reconegui el patí de vela com una embarcació en sèrie. També va ser propulsor del primer Campionat d'Espanya de Patí de Vela, celebrat al Club Natació Barcelona el 1944 i que es continua celebrant actualment organitzat per diferents clubs de l'estat. El mateix any el Comitè Olímpic va aprovar els estatuts de la federació Espanyola de Vela. El 1951 va fundar l'Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV), sent-ne president durant 17 any
En aquestes fotografies, estretes del fons del fotograv Horro, podem observar el litoral Vilanoví amb els patins a punt d'iniciar la regata.
Apunts per Navegar en Patí a Vela
Navegarem a vela amb patí català, l'únic veler que es governa sense timó. Descobrirem de què està feta la sorra del Maresme i com desapareix de la platja. I coneixerem alguns dels habitants del trenc d'ona i veurem que no sempre són el que semblen.